Fa gairebé vint anys, es van dur a terme millores significatives a la serra de l'Albera, incloent l'asfaltat del tram de carretera entre Mas Pils i el Coll de Banyuls, connectant Rabós d'Empordà amb Banyuls. Aquesta actuació va millorar la connexió transfronterera, un pas històric amb un passat dramàtic lligat a l'exili i la retirada, i amb potencial per a la connexió entre ambdós vessants de la serralada.
La millora de la carretera va ser impulsada per la lògica de connectar amb vies asfaltades a banda i banda, seguint l'exemple francès. L'increment de la circulació en ambdós sentits va ser immediat, facilitant tant el turisme com les compres i els desplaçaments curts. Posteriorment, durant la pandèmia, les autoritats franceses van tancar temporalment el pas, però la comunitat local va treballar per recuperar la normalitat.
Una intervenció més complexa es va centrar a Sant Quirze de Colera, on es va asfaltar el camí d'accés al monestir medieval i es va portar el subministrament elèctric. Aquesta actuació va requerir negociacions amb el departament de Medi Ambient per incloure mesures de protecció per a la fauna, com passos canadencs i proteccions laterals per a la tortuga de l'Albera.
Malgrat els esforços per fer visitable el conjunt monumental, declarat bé cultural d'interès nacional i restaurat en diverses campanyes, l'actual alcaldessa de Rabós d'Empordà, Maria Teresa Ginjaume, ha alertat de l'estat d'abandonament i vandalització. Les imatges mostren proteccions trencades, caixes elèctriques vandalitzades i treballs inacabats.
Es considera que un municipi petit com Rabós d'Empordà no pot assumir la gestió d'un monument de tal magnitud. Davant l'estat de Sant Quirze de Colera, en contrast amb la gestió de Sant Pere de Rodes i Vilabertran, es fa una crida a una acció concertada per al salvament integral del monument.
L'emergència a Sant Quirze interpel·la l'Ajuntament de Rabós, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, la Diputació de Girona i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es necessita una acció conjunta amb un marc econòmic per a la gestió ordinària i el finançament de futures rehabilitacions, per tal que el monument s'incorpori als circuits culturals sense la hipoteca de l'abandonament.
