El propietari del Mas Castellar de Pontós defensa el llegat ibèric de les seves terres

Narcís Llavanera reclama millores i compensacions per la cessió del jaciment arqueològic més important de la zona.

Imatge genèrica de les restes arqueològiques d'un poblat ibèric al costat d'una masia tradicional.
IA

Imatge genèrica de les restes arqueològiques d'un poblat ibèric al costat d'una masia tradicional.

El propietari del Mas Castellar de Pontós, Narcís Llavanera, ha refermat el seu compromís amb la preservació del poblat ibèric situat a les seves terres tot i reclamar més suport institucional.

La història del Mas Castellar està lligada a l'arqueologia des que la família Llavanera es va establir a Pontós l'any 1933. Des de llavors, tres generacions han conviscut amb les restes d'una civilització que va ocupar aquest turó entre el segle VII aC i el segle II aC. El que va començar com una recollida casual de ceràmica per part de l'avi Sebastià s'ha convertit en un dels jaciments més rellevants de Catalunya.

"Mai vendré, és casa meva, quina culpa tinc jo que hagi sortit un poblat ibèric?"

Narcís Llavanera · Propietari del Mas Castellar
Actualment, l'Ajuntament de Pontós busca ampliar el conveni de cessió d'ús fins als 50 anys per accedir a les ajudes del 2% Cultural de l'Estat. Tot i això, Llavanera posa condicions clares: exigeix una exposició amb material autèntic al mas i una compensació econòmica que cobreixi les pèrdues agrícoles i el manteniment dels accessos, que actualment pateixen deficiències greus.
El jaciment, dirigit durant tres dècades per l'arqueòloga Enriqueta Pons, només ha estat excavat en un 15%. La família lamenta que, malgrat la seva generositat històrica obrint les portes a experts des dels anys 90, s'hagi plantejat la possibilitat de convertir l'espai en públic sense consensuar-ho amb la propietat privada.