La Jonquera homenatja Conxita Badia i Pau Casals amb un concert al MUME

El Museu Memorial de l'Exili celebra l'Any Badia i el 150è aniversari de Casals amb un recital gratuït.

Imatge genèrica d'un concert de piano i veu en un espai històric.
IA

Imatge genèrica d'un concert de piano i veu en un espai històric.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera acollirà aquest dissabte 11 d'abril un concert gratuït dedicat a les figures de Conxita Badia i Pau Casals, dos referents de la música catalana exiliats.

L'esdeveniment musical, que tindrà lloc a les 12 del migdia als Porxos de Can Laporta, comptarà amb les interpretacions de la soprano Maria Bañeras Carrió i la pianista Alícia Daufí Muñoz. El programa inclourà obres de la mateixa Conxita Badia i Pau Casals, així com de compositors destacats com Mompou, Xavier Gols, Alberto Ginastera, Manuel de Falla, Carlos Guastavino i Enric Granados.
Aquesta iniciativa del MUME s'emmarca en dues commemoracions importants: l'Any Badia, que celebra el 50è aniversari de la mort de la soprano, i el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, reconegut internacionalment com el "català universal".
Conxita Badia (1897-1975), nascuda a Barcelona, va ser una de les sopranos més influents del segle passat. El seu repertori abastava des de la cançó culta i popular catalana, espanyola i sud-americana, fins a obres clàssiques, romàntiques, oratoris i música antiga. També va destacar com a pianista i va ser deixebla predilecta de mestres com Pau Casals, Granados i Manuel de Falla. Malgrat l'exili, va actuar en els principals escenaris europeus i sud-americans, esdevenint una ambaixadora de la cançó catalana i mestra de grans veus com Montserrat Caballé.
El concert també subratlla la connexió entre Badia i Pau Casals, qui també va patir l'exili. Casals va residir durant anys a Prada (Conflent), on va col·laborar activament en el suport als refugiats i la reconstrucció de la cultura catalana. Des d'allà, va decidir no actuar per a les potències occidentals en protesta pel seu reconeixement de la dictadura franquista. Després de trencar el seu silenci, el violoncel·lista va aprofitar cada oportunitat per defensar la llibertat i la democràcia del seu país, com els concerts a la Casa Blanca per a John Fitzgerald Kennedy el 1961 o davant les Nacions Unides el 1971.