L'explotació minera, situada a la zona de Sant Pere del Pla de l’Arca, es va dur a terme en filons de quars dins de roques cristal·lines. Es coneixen fins a sis accessos a aquest jaciment, que fins i tot apareix esmentat al llibre La capella Embruixda de Joan Tocabens.
La febre minera a principis del segle XX va portar dos germans inversors belgues, els Gascar, a la frontera jonquerenca. Buscaven or i arsènic (molt valuós per a la indústria química i la metal·lúrgia) a l'Albera, una zona ja coneguda pels geòlegs francesos per la seva gran riquesa mineral.
“"Ara fa poc, arran de buscar els búnquers, i sabent que quan es fa un túnel tota la pedra de dins la tiren a fora, vam veure una gran quantitat de pedra a sobre de la porta tancada de la mina. I vam pensar: 'Ostres, potser hi ha una boca més'. Vam pujar i la vam trobar."
El projecte miner va funcionar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), moment en què els Gascar van ser cridats a files i mai van tornar. Tot i que els minerals estaven disseminats i s'extreien en petites quantitats, l'activitat va cessar i les galeries van quedar en desús.
L'Albera és un massís geològic amb més de 300 milions d’anys d'història, format per granits i esquists. Les fractures profundes han permès la circulació de fluids rics en metalls, precipitant minerals com arsènic, pirita i or microscòpic, sovint associat a l'arsenopirita.
