L'N-260 concentra tretze punts negres de trànsit a les comarques gironines

Un informe d'AEA situa els trams de Vilanant, la Vall de Bianya i Llançà com els més perillosos.

Imatge genèrica d'una carretera de muntanya amb revolts pronunciats durant el capvespre.
IA

Imatge genèrica d'una carretera de muntanya amb revolts pronunciats durant el capvespre.

L'estudi d'Automovilistas Europeos Asociados (AEA) revela que la carretera N-260 acumula tots els punts crítics de la xarxa estatal a Girona, amb 66 accidents amb víctimes en els darrers cinc anys.

La radiografia de la sinistralitat a les carreteres de l'Estat a la demarcació de Girona té un protagonista clar: l'N-260. Segons les dades analitzades entre 2020 i 2024, aquesta via concentra els 13 punts negres detectats a la zona. El tram amb un índex de perillositat més elevat es troba a la collada de Toses, concretament al punt quilomètric 165 a Alp, que se situa com el quart més perillós de tot Espanya.
Tot i que la Cerdanya lidera en índex de risc tècnic, l'Alt Empordà registra el volum més gran de sinistres. El quilòmetre 45, situat a Vilanant, és el punt amb més accidentalitat de la província, sumant 20 accidents i 30 víctimes. Altres zones crítiques identificades inclouen Llançà, amb 11 accidents al quilòmetre 18, i la Vall de Bianya, a la Garrotxa, amb 14 sinistres documentats.
L'informe, basat en dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, destaca que alguns trams de la collada de Toses mantenen una perillositat extrema malgrat tenir una intensitat de trànsit molt baixa, de només 275 vehicles diaris. En total, sis segments gironins es troben entre els 50 més perillosos de la xarxa estatal espanyola.
Aquesta anàlisi coincideix amb altres estudis recents, com el Mapa de risc de la Xarxa de Carreteres de l'Estat, que també assenyalava trams de l'N-260 entre Navata i Besalú, així com punts de l'N-II entre Capmany i la Jonquera, com a zones d'especial vigilància per als conductors.