L'oferta d'habitatge protegit a l'Alt Empordà cau a mínims històrics

Un estudi de la Universitat de Girona alerta de l'escassetat estructural de pisos socials a la comarca empordanesa.

Imatge genèrica d'un edifici d'habitatges en construcció amb bastides.
IA

Imatge genèrica d'un edifici d'habitatges en construcció amb bastides.

Un informe de la Universitat de Girona revela que la construcció d'habitatge protegit a l'Alt Empordà s'ha estancat durant l'última dècada, provocant una caiguda del 32% en el nombre de sol·licitants des del 2012.

L'estudi Habitatge protegit i social a la demarcació de Girona, realitzat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey, posa de manifest una realitat preocupant. Tot i que l'Alt Empordà és un dels territoris amb més volum absolut de pisos de protecció oficial (HPO), la ràtio per cada 1.000 habitants situa la comarca en una posició intermèdia dins del rànquing gironí.

"L'any 2010 es van iniciar 185 habitatges de protecció oficial. A partir del 2011, cap any ha superat les 76 unitats, i la majoria d'anys registren xifres molt baixes o directament nul·les."

Dolors Canals i Elena del Rey · Investigadores de la UdG
Entre els anys 2018 i 2024, només es van iniciar 30 noves construccions d'aquest tipus a la comarca. Aquesta paràlisi contrasta amb el creixement demogràfic de l'Alt Empordà, que ha augmentat un 7% en el mateix període. La manca de noves promocions, sumada a la desqualificació d'immobles que perden la condició de protegits, ha generat un fort desencís entre la població.
Aquesta situació ha derivat en una reducció notable de la llista d'espera. Si l'any 2012 hi havia 776 persones inscrites com a demandants, la xifra ha caigut fins a les 525 sol·licituds vigents aquest 2024. L'informe, vinculat a la Càtedra d'Habitatge Pere Bahí, conclou que el ritme de construcció no s'adapta a les necessitats reals de la ciutadania.