La figura de Salvador Dalí continua generant un interès global, fins i tot 37 anys després de la seva mort. Aquesta fascinació es manifesta en les llargues cues per accedir al Teatre-Museu de Figueres i en la constant producció d'estudis i interpretacions sobre la seva obra. Un dels objectius principals de la Fundació Dalí, presidida per Jordi Mercader, és aprofundir en la investigació del llegat del mestre.

En aquesta línia, la Fundació ha posat en marxa un ambiciós projecte de digitalització de les seves col·leccions i de l'arxiu històric. Aquesta iniciativa permetrà posar a l'abast del públic i dels investigadors un total de 600.000 captures de documents, imatges, dibuixos i escultures. Aquesta democratització de la informació s'espera que impulsi encara més la recerca i la literatura sobre l'artista.

Recentment, han sorgit dues noves aportacions des de l'Alt Empordà que il·lustren la riquesa de l'estudi dalinià. L'escriptora Mònica Soler ha investigat un assaig desconegut de Mariana Pineda de Federico García Lorca, amb decorats pintats per Salvador Dalí, a Can Met de Palau-saverdera. Aquesta representació hauria tingut lloc abans de l'estrena oficial al Teatre Goya de Barcelona el Dia de Sant Joan de 1927. L'article de Soler destaca l'amistat entre Dalí i Lorca, l'estada del poeta a Cadaqués, i el paper de Jaume Canals, conegut com 'en Met de Can Met'.

Paral·lelament, el periodista Josep Playà ha presentat a Roses una recerca sobre la importància d'aquesta localitat i la seva badia en el desenvolupament artístic de Dalí. Tradicionalment, l'artista s'ha vinculat al triangle format per Figueres, Cadaqués i Púbol. No obstant això, Playà, basant-se en la biografia familiar de Dalí, els seus escrits a Un diario 1919-1920. Mis impresiones y recuerdos íntimos, i l'anàlisi d'obres com La pesca de la tonyina (1966), argumenta que Roses va ser un espai clau per comprendre l'obra i l'univers personal de Salvador Dalí i Domènech.