El municipi de Portbou ha assegurat el finançament per al nou Espai Memorial Walter Benjamin, un equipament cultural destinat a la memòria històrica, l'exili i el llegat del filòsof alemany Walter Benjamin, qui va morir a la localitat l'any 1940 mentre fugia del règim nazi.
El centre s'ubicarà a l'antic edifici consistorial i a les antigues escoles, espais que es troben en desús des dels anys 80. La rehabilitació i ampliació d'aquestes instal·lacions comptarà amb una inversió de 4,25 milions d'euros, una partida pressupostària inclosa als comptes de la Generalitat de Catalunya aprovats el passat mes de juliol. Aquesta xifra representa la partida més alta destinada a un ajuntament en aquests pressupostos, emmarcada dins les mesures de cooperació amb l'àmbit local.
Segons ha explicat l'alcalde de Portbou, Gael Rodríguez Garrido, la intervenció transformarà l'espai en un equipament de tres plantes. Aquest inclourà una biblioteca especialitzada i l'anomenat "Alberg de la Memòria", dissenyat per acollir estudiants i investigadors interessats en aplicar la teoria de Benjamin al context actual. L'alcalde ha destacat la rellevància d'aquest projecte en un moment marcat per l'auge de totalitarismes i la pèrdua de drets en diverses nacions.
“"No volem només un museu ni una biblioteca, sinó un lloc viu per aprofitar el llegat de Benjamin i construir un món més digne."
La planta baixa de l'equipament estarà dedicada a un museu que aprofundirà en la figura de Benjamin, el paper històric de Portbou com a punt fronterer i els diferents exilis que han marcat la història europea i catalana. També s'hi inclourà informació sobre el Memorial Passatges, obra de l'artista Dani Karavan, i es pretén recuperar la memòria col·lectiva de totes aquelles persones que van creuar la frontera en ambdues direccions.
Rodríguez Garrido ha recordat que Benjamin és un símbol, però només un exemple dels molts que van acabar a Portbou en moments foscos del segle XX. Ha mencionat altres figures rellevants que van passar per la localitat de l'Alt Empordà, com Antonio Machado, Clara Campoamor o Hannah Arendt, així com moltes persones anònimes que mereixen ser dignificades per evitar la repetició del patiment.
Per a Maximiliano Fuentes, director de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili de la Universitat de Girona, el valor del projecte resideix en la seva capacitat per aplicar el llegat de Benjamin a la interpretació de problemes contemporanis.
“"Va reflexionar sobre temes absolutament centrals actualment, com la violència, la memòria, els mitjans de comunicació... o què fem amb els passats traumàtics, les víctimes i el seu paper."
Fuentes ha assenyalat que les línies de treball del centre abordaran qüestions com la memòria històrica, la desinformació, la intel·ligència artificial, els discursos d'odi i l'auge de les dretes radicals. Segons ell, aquest enfocament és crucial per entendre no només esdeveniments com l'Holocaust o les dictadures del segle XX, sinó també els moviments migratoris actuals i l'actitud hostil que sovint reben els refugiats.
