Vent, aigua i foc: les tres plagues històriques de l'Alt Empordà

Un repàs als desastres naturals més devastadors que han modelat el paisatge i la memòria de la comarca.

Paisatge de l'Alt Empordà sota un cel amenaçador amb núvols de tempesta.
IA

Paisatge de l'Alt Empordà sota un cel amenaçador amb núvols de tempesta.

L'Alt Empordà ha conviscut històricament amb la força de la tramuntana, les inundacions dels rius Muga i Fluvià i els incendis forestals, fenòmens que han marcat la seva identitat i seguretat.

La tramuntana ha estat un dels principals factors de risc, amb ratxes que han superat els 150 km/h. Històricament, aquest vent ha provocat desastres com el descarrilament de cinc vagons d'un tren a Colera el març de 1919 o el bolcament de camions a la Jonquera.
Pel que fa a l'aigua, les planes al·luvials han patit greus inundacions abans de la construcció del pantà de Darnius-Boadella el 1969. Més recentment, el temporal Gloria del gener de 2020 va recordar la vulnerabilitat del territori davant les llevantades.
El foc completa aquesta trilogia de plagues. L'incendi de juliol de 1986, que va cremar 19.600 hectàrees, i els focs simultanis de 2012 a la Jonquera i Portbou, són els episodis més tràgics viscuts a la zona.