La caiguda d'iRobot, creadora del Roomba i pionera de la robòtica domèstica, que serà controlada per un gegant xinès el febrer del 2026, no és un simple fracàs de mercat. És la conseqüència del que s'anomena el “Principi Roomba”, que descriu com la deslocalització sostinguda de la producció cap a “colònies industrials” pot generar una acumulació de coneixement i capacitat tecnològica en aquests territoris.

Durant dècades, l'estratègia occidental es va basar en la premissa de “Nosaltres posem el disseny i la Xina posa la mà d’obra”. Mentre iRobot feia màrqueting des de Boston, empreses xineses com Roborock dominaven la “innovació de procés”, optimitzant les línies de muntatge i convertint la producció en un avantatge competitiu en si mateix.

Les dades del Rastrejador de Tecnologia Crítica 2025 de l'ASPI (un centre d’anàlisi amb seu a Austràlia) confirmen aquesta tendència: la Xina lidera 66 de les 74 tecnologies que definiran el segle XXI. Aquest avantatge ja no es limita al maquinari, sinò que s'estén als algoritmes i models de llenguatge que controlaran les màquines del futur.

Un dels actius més valuosos que iRobot transfereix a Shenzhen és la seva cartografia digital de precisió, amb més de 25 milions de llars occidentals mapejades. Aquesta base de dades, fonamental per a la llar intel·ligent, ha passat de Massachusetts a mans del principal rival de Washington, evidenciant una fallada estratègica per part d'una elit que va prioritzar els guanys immediats.

La reacció dels Estats Units, amb aranzels creixents des de l'administració Trump, va resultar erràtica i contraproduent. Aquesta política va empènyer empreses com iRobot a traslladar la producció al Vietnam, només per ser penalitzades posteriorment per noves rondes aranzelàries. El “Principi Roomba” conclou que la sobirania ja no es decreta des d'un despatx, sinó que es fabrica al taller.