La crisi ferroviària ha empès milers de viatgers a les línies regulars per carretera, evidenciant l'escassa elasticitat de la flota actual per absorbir allaus de demanda. Aquesta situació es complica per la saturació de les carreteres, inclòs el tall de l'AP-7, que afecta la mobilitat.
El transvasament d'usuaris és especialment visible a l'estació de busos de Fabra i Puig, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, punt de connexió amb l'estació de tren Sant Andreu Arenal. Els usuaris habituals es barregen amb els passatgers que Renfe dirigeix a busos de substitució, en un ambient general de resignació.
“"És una vergonya que el servei de trens tingui tantes irregularitats perquè milers d’usuaris l’utilitzen i de vegades és complicat arribar a una hora decent a treballar."
El cas més singular és la connexió entre l'Alt Penedès i Barcelona. El trajecte des de Gelida, on va ocórrer l'accident, només es pot fer completament en bus, trigant una hora i 10 minuts al matí del dilluns, molt més que els 45 minuts habituals. Aquest retard es deu principalment a l'embús a l'AP-7 en sentit sud.
