El 28 de maig se celebra el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, una jornada clau per combatre els biaixos de sexe i gènere en la medicina i la recerca. La realitat és que moltes dones encara pateixen retards significatius en rebre un diagnòstic precís, un problema que afecta greument la seva salut i pronòstic.

Un cas il·lustratiu és el d'una dona de 70 anys, que va començar a notar petites distraccions als 61 anys. Malgrat les seves preocupacions i visites repetides al metge de capçalera, els seus lapsus van ser atribuïts inicialment a nerviosisme, distracció o depressió lleu. Només dos anys i mig més tard, i després de canviar de professional, es va confirmar un deteriorament cognitiu lleu. Finalment, una punció lumbar a l'Hospital Clínic de Barcelona va confirmar la presència de proteïnes associades a l'Alzheimer, una malaltia que afecta principalment les dones.

La neuròloga Neus Falgàs, de la Unitat de Malaltia d’Alzheimer i altres Trastorns Cognitius de l'hospital, lamenta el "cert nihilisme" existent: "No es dona prou importància al que senten les dones; es considera un tema de l’edat; es normalitza que puguin tenir problemes de memòria i es tendeix a atribuir-los a problemes de l’estat d’ànim". Aquest menyspreu dels símptomes femenins pot allargar el diagnòstic correcte entre dos i cinc anys.

Aquesta disparitat no és exclusiva de l'Alzheimer. Un estudi danès de 2019 va revelar que les dones eren diagnosticades de centenars de problemes de salut, de mitjana, uns quatre anys més tard que els homes. Aquest retard, que afecta malalties com la diabetis o el càncer, es deu no només a factors genètics o d'estil de vida, sinó també als biaixos inherents al sistema sanitari. La ginecòloga Elisa Llurba, del programa Transversal de Salut de la Dona de l'Institut de Recerca Sant Pau, assenyala que "el sexe i el gènere poden influir en el risc de tenir una malaltia, en els símptomes i també en la seva evolució", i critica que el sistema mèdic "no ha tingut en compte les dones, ni tampoc la diversitat".

La situació comença a canviar tímidament a Catalunya. L'Institut de Recerca Sant Pau ha liderat una xarxa pionera per integrar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca i desenvolupament. A més, hospitals com la Vall d'Hebron, el Clínic i el Germans Trias i Pujol han creat comissions de gènere i sexe. La publicació del llibre "Ets una exagerada: biaix de gènere i sexe en salut" i la creació de la Societat Catalana de Ciència i Medicina en clau de sexe i gènere són passos cap a una atenció més justa i de precisió.