La decisió de suspendre el cobrament dels bitllets es va prendre després d'una sèrie d'incidents greus que van afectar la xarxa. El 20 de gener, un accident a l'altura de Gelida, a la línia R4, va provocar la mort d'un maquinista en pràctiques i va deixar una quarantena de ferits, cinc d'ells en estat greu. Aquest succés va seguir al descarrilament d'un tren d'alta velocitat a Adamuz (Còrdova) dos dies abans, que va causar 46 víctimes mortals.
Aquests esdeveniments van desencadenar una aturada gairebé total de la xarxa de Rodalies durant tres dies. Els maquinistes, convocats per un sindicat, van realitzar dues jornades de vaga per denunciar les deficiències en la infraestructura i les mancances de seguretat que, segons ells, van quedar paleses amb els accidents.
Davant la situació, el govern, en col·laboració amb les empreses ferroviàries, va establir un comitè de crisi. Es van habilitar autobusos llançadora per cobrir els trams afectats i es va reforçar el servei de metro a Barcelona per pal·liar les molèsties als usuaris.
La situació va generar la indignació dels viatgers, farts de patir anys de mancances a la xarxa de trens.
La indignació ciutadana es va manifestar el 7 de febrer, quan milers de persones es van concentrar a Barcelona, convocades per diverses plataformes, per exigir millores urgents i denunciar la falta d'inversió en la infraestructura ferroviària.
La circulació dels trens es va restablir progressivament, amb limitacions de velocitat en molts trams. Es van identificar punts que requerien obres urgents, com el túnel del Garraf, amb un pressupost superior als 90 milions d'euros. Algunes d'aquestes obres encara estan en execució.
La gratuïtat del servei, que s'havia prorrogat mensualment, ja no es considera necessària per part del govern, que afirma que Rodalies ha recuperat el 90% del seu passatge habitual.
