Aquesta xifra situa les dues principals capitals de l'Alt Pirineu uns 13 punts per sota de la mitjana de referència de Catalunya, establerta en 100. L'estudi revela una tendència descendent sostinguda durant l'última dècada; l'any 2015, la capital de l'Alt Urgell presentava un índex de 93,6, iniciant un retrocés gradual que s'ha accentuat en els darrers exercicis.

Dins del municipi de la Seu d'Urgell, les dades mostren contrastos significatius segons la zona. El centre històric registra el nivell més baix amb un 70,3, mentre que la zona nord de l'eixample frega la mitjana catalana amb un 97. Aquest indicador multidimensional no només avalua la renda, sinó que integra factors com el nivell educatiu, la situació laboral i la demografia.

En contrast amb les capitals, altres municipis de la Cerdanya i l'Alt Urgell presenten dades molt positives. Prats i Sansor lidera el desenvolupament a la regió amb un 125,9, seguit de prop per Esterri de Cardós al Pallars Sobirà amb un 125,1. A l'Alt Urgell, poblacions com Arsèguel (115,3) i Josa i Tuixent (114,2) superen amb escreix el llindar de referència.

Finalment, l'informe destaca que el municipi amb l'índex més elevat de tot el territori català és Capolat, al Berguedà, amb un 131,2. Per contra, capitals com Tremp (87,8) o Ripoll (88,6) comparteixen amb la Seu i Puigcerdà aquesta posició per sota de la mitjana nacional en l'anàlisi socioeconòmica actual.