L'IRTA obrirà un centre de recerca a la Seu d'Urgell per descentralitzar la innovació al Pirineu

El Ple de l'Ajuntament aprovarà la cessió de l'històric edifici gòtic de ca l'Armenter per a la nova seu de l'institut.

Imatge genèrica d'un edifici històric gòtic al centre d'una ciutat pirinenca, amb èmfasi en l'arquitectura.
IA

Imatge genèrica d'un edifici històric gòtic al centre d'una ciutat pirinenca, amb èmfasi en l'arquitectura.

El Govern de la Generalitat reforçarà la recerca agroalimentària a l'Alt Pirineu amb un nou centre de l'IRTA que s'ubicarà a l'edifici històric de ca l'Armenter a la Seu d'Urgell, presentant-se oficialment el 19 de febrer.

Aquesta aposta per la descentralització de la recerca i la innovació en entorns rurals s'integrarà a la xarxa de recerca aplicada de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que ja compta amb 20 centres distribuïts arreu de Catalunya. La ubicació escollida és l'històric edifici de ca l'Armenter, situat al carrer dels Canonges 15 de la capital de l'Alt Urgell.
La cessió de l'edifici a la Generalitat es formalitzarà amb l'aprovació unànime de tots els grups municipals del Ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, prevista per a aquest dilluns. El centre es presentarà en un acte institucional el proper 19 de febrer.

"Aquest nou centre és una oportunitat única per al Pirineu, ja que esdevindrà un nexe d’unió entre el sector productiu, la comunitat científica i les administracions."

Òscar Ordeig · Conseller
L'objectiu principal és mantenir l’activitat agropecuària, promoure la gastronomia de proximitat i revalorar els productes i subproductes locals dins d’un model d’economia circular. El conseller va afegir que l'IRTA, amb més de quaranta anys d’experiència, “és un centre de referència que integra una visió global amb un clar arrelament al territori”.
L'edifici de ca l'Armenter és una joia arquitectònica gòtica dels segles XIV-XV, conegut popularment com la casa del papa Luna (Benet XIII), tot i que no hi ha evidències que el vinculin directament amb el papa cismàtic. L'edifici té un valor històric especial per haver estat residència del bisbe d’Urgell Pere de Luna.