Segons les dades facilitades per la Fundació Trenca i Endesa, la colònia catalana compta actualment amb 66 exemplars, dels quals 40 són residents fixos. Aquesta dada suposa la consolidació definitiva d'una espècie que s'havia extingit a la zona durant la segona meitat del segle XIX. L'èxit reproductor d'aquesta temporada ha estat especialment elevat, amb una taxa de vol del 71%, superant la mitjana dels darrers quinze anys.

D'un total de 19 parelles reproductores van néixer 13 polls, i 12 d'ells van aconseguir completar el seu desenvolupament fins a volar. Per tal de monitorar el seu creixement i moviments, els tècnics han marcat tots els exemplars amb anelles metàl·liques i han instal·lat dispositius GPS en tres d'ells. Aquest seguiment és vital per connectar les poblacions ibèriques amb les centreeuropees i garantir la variabilitat genètica.

Un dels pilars d'aquest projecte, que compta amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és la gestió dels Punts d'Alimentació Suplementària (PAS). Durant l'últim any s'han distribuït més de 15.000 quilos de carronya, una acció que no només ajuda a la supervivència dels ocells necròfags, sinó que també ha permès estalviar l'emissió de 4.301 quilos de CO2 que s'haurien generat amb la incineració d'aquests residus animals.

L'estratègia actual se centra a fomentar la dispersió de la colònia cap a la perifèria de la reserva per afavorir l'arrelament de nous exemplars joves. Actualment, el 55% de la població ja està fixada al territori, un indicador positiu que assegura el relleu generacional davant l'envelliment dels primers exemplars reintroduïts a partir de l'any 2012.