“"Del mateix mode que s'avalua un medicament o un producte sanitari abans que arribi al mercat per assegurar la seva eficàcia i seguretat, també han d'avaluar-se les aplicacions mòbils que utilitzem per cuidar la nostra salut i el nostre benestar per saber quin efecte poden tenir, cosa que actualment no es fa prou."
La UOC crea un mètode per avaluar la seguretat i eficàcia de les apps de depressió
L'eHealth Lab de la UOC desenvolupa EvalDepApps, una eina per validar aplicacions mòbils davant l'augment del 86% de la depressió a Catalunya.
Per Anna Bosch Pujol
••2 min de lectura
Imatge genèrica de mans utilitzant una aplicació mòbil relacionada amb la salut mental o el seguiment clínic.
L'equip d'investigació eHealth Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha creat el projecte EvalDepApps per desenvolupar una solució digital que avaluï la qualitat i l'eficàcia de les aplicacions mòbils destinades al tractament de la depressió.
La depressió, un dels trastorns mentals més freqüents, va augmentar prop d'un 50% a escala mundial entre el 1990 i el 2017, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A Catalunya, la incidència de la depressió i els trastorns de l'estat d'ànim va créixer un notable 86,6% entre el 2017 i el 2022, segons dades de l'atenció primària.
Tot i que l'ús d'aplicacions mòbils combinat amb intervencions psicològiques presencials ha demostrat ser eficaç, el repte principal és la qualitat d'aquestes eines, ja que la majoria no es basen en l'evidència científica. L'estudi, publicat al British Medical Journal, busca identificar els criteris més rellevants per als pacients per tal de desenvolupar una solució digital fiable.
El projecte EvalDepApps va involucrar 43 persones en un procés Delphi per recollir els criteris prioritaris. Els usuaris van destacar la seguretat de les dades, l'eficàcia clínica, que estiguin basades en l'evidència i la facilitat d'ús. També es va valorar positivament que permetin la interacció o el contacte urgent amb professionals de la salut mental o el sistema sanitari.
Altres aspectes rellevants inclouen la consideració de la perspectiva de gènere, ja que homes i dones presenten simptomatologia diferent, i la capacitat de l'aplicació per mesurar l'evolució clínica del pacient. Aquesta particularitat, segons l'investigadora Noemí Robles, pot ajudar la persona a ser més conscient del seu propi estat emocional i a fer un seguiment més personalitzat.
Comparteix:



