Crítiques a l'enfocament competencial a l'educació: "Estem buidant l'escola del seu sentit"

Un article d'opinió alerta que la fascinació per les habilitats deixa de banda la cultura i el pensament crític.

Imatge genèrica d'un llibre obert sobre una pila de llibres en una biblioteca.
IA

Imatge genèrica d'un llibre obert sobre una pila de llibres en una biblioteca.

Un article d'opinió qüestiona l'obsessió actual per les competències a l'escola, argumentant que pot buidar l'educació del seu sentit més profund i reduir-la a un entrenament d'habilitats.

Els darrers anys, el discurs de les competències ha guanyat un protagonisme indiscutible en el sistema educatiu. L'èmfasi en habilitats com treballar en equip, resoldre problemes, comunicar-se i adaptar-se pretén formar alumnes polivalents, capaços de fer front a un món canviant. Tanmateix, aquesta fascinació acrítica per les competències genera una preocupació creixent: la pèrdua del sentit més profund de l'educació.
Quan el relat oficial minimitza la importància dels continguts en favor del "saber fer", es transmet un missatge perillós que relega el coneixement, la cultura i el pensament a un segon pla. Aquesta visió és errònia, ja que sense coneixement no hi ha criteri, i sense criteri no hi ha ciutadans lliures. Un alumne pot dominar totes les habilitats competencials i, tot i així, no comprendre el món que l'envolta.
La deriva actual converteix l'escola en un espai d'entrenament continu, gairebé un gimnàs d'habilitats. No obstant això, l'educació és un procés lent i profund que busca formar persones completes, no només entrenar capacitats. Reduir l'aprenentatge a situacions pràctiques i aplicables suposa renunciar a la dimensió més noble de la tasca educativa: transmetre cultura, despertar preguntes, construir pensament i oferir eines per comprendre la complexitat del món.
Aquesta obsessió per les competències sovint amaga una voluntat de fer l'escola "útil" des de criteris econòmics, preparant els joves principalment per a un mercat laboral incert. L'educació no ha de ser un apèndix de l'economia ni els joves han de ser convertits en productes adaptables, sinó en ciutadans crítics i lliures capaços de transformar la societat.
Les competències són necessàries, però no poden substituir la cultura, el pensament, la lectura, la memòria, la curiositat o el plaer de comprendre. Si l'escola hi renuncia, perd la seva raó de ser, deixant alumnes competents però potencialment buits per dins. L'educació ha de preparar per a la vida i donar-li sentit, cosa que només és possible si es té present que, abans de ser competents, els alumnes han de ser persones formades.