El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) està provocant un fort rebuig en nombrosos municipis de tot el territori. Les administracions locals consideren que la seva veu no ha estat prou escoltada, alertant de projectes "faraònics" que podrien posar en risc el turisme i la biodiversitat de les zones afectades. A les Terres de l'Ebre, per exemple, es critica que se'ls imposa un preu "gens just ni equitatiu". Paral·lelament, des de les comarques gironines s'ha impulsat un manifest que ja compta amb el suport de més de 180 ajuntaments d'una trentena de comarques, els quals demanen aturar la tramitació del pla. El Govern, per la seva banda, defensa la "necessitat" del PLATER per "ordenar" la transició energètica i evitar "macroprojectes" i "expropiacions".
El document del PLATER identifica les zones amb major potencial per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica, establint objectius mínims de generació per comarques i municipis. El Segrià, l'Anoia i les Garrigues són algunes de les comarques assenyalades amb un alt potencial per a noves instal·lacions.
A la comarca de l'Anoia, el PLATER preveu una capacitat de generació de 3.340 MW, situant-la com la segona comarca amb més potencial, només superada pel Segrià. Aquesta previsió genera preocupació entre els alcaldes de la zona, que ja estan preparant al·legacions. Un cas paradigmàtic és el de Rubió, un municipi de poc més de 200 habitants que ja compta amb 50 molins eòlics i que el pla preveu que n'hi sumi 35 més de 200 metres d'altura, a més d'un centenar d'hectàrees de plaques solars.
L'alcalde de Rubió, Francesc d'Assís Sillero, critica la "planificació molt poc transparent" i "sense trepitjar el territori". Denuncia la manca de consideració per la proximitat a masies i nuclis disseminats, afirmant que "sense aquestes distàncies mínimes la gent haurà de marxar perquè no es pot viure amb un monstre de 200 metres d'altitud al costat de casa". Sillero lamenta que el municipi "ja ha contribuït" a la transició energètica i considera injust haver d'assumir "una part de la quota comarcal" quan altres municipis com Igualada no tenen cap afectació.
Els alcaldes de l'Anoia s'estan organitzant per oposar-se al PLATER, amb l'objectiu d'aprovar una moció contrària en el pròxim Consell d'Alcaldes. Segons Sillero, "ja som més o menys la meitat de la comarca, que hi estem en contra".
Aquesta iniciativa de l'Anoia s'emmarca en un moviment més ampli a Catalunya, sorgit inicialment a les comarques gironines. Més de 180 ajuntaments d'una trentena de comarques s'han agrupat en un grup transversal per la defensa del territori i s'oposaran a la proposta actual del PLATER. Aquest grup es constituirà com a Associació de Municipis per la Reforma del Plater (AMRP) i lliurarà un manifest conjunt al president de la Generalitat, Salvador Illa.
Els consistoris consideren que el pla s'ha elaborat "sense una aportació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori". Exigeixen la paralització de la tramitació i una reunió amb el president de la Generalitat. L'alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, un dels promotors, assenyala que "més de 180 municipis de tot Catalunya" demostren que el PLATER "no ha tingut en compte els municipis".
A més, treballen per presentar al Parlament de Catalunya una Proposta de Resolució per suspendre i revisar el model territorial del Plater, buscant "garantir l’equilbri territorial, la participació i l’autonomia local". Creuen que la unió d'aquests municipis forçarà el diàleg per reconduir l'ordenació estratègica del territori en la construcció de noves plantes d'energia renovable.
A les comarques gironines, els municipis de Viladasens (Gironès) i Vilademuls (Pla de l'Estany) són els que tenen més superfície afectada pel PLATER, amb una afectació percentualment alta a nivell de Catalunya. L'alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, considera que "la capa zero" hauria de ser la dels municipis, tot i que l'ICAEN afirma haver considerat 141 capes. Sánchez defensa la reforma del decret i proposa crear petites plantes solars per fer una "mancomunitat energètica", abocant el sobrant a la xarxa com a "solidaritat" amb les àrees urbanes.
L'alcalde de Viladasens aposta per esgotar primer les teulades i espais antropitzats abans de "macroprojectes energètics" que impliquen la pèrdua de camps agrícoles i paisatgístics, advertint del risc per a la "sobirania alimentària" i la "biodiversitat". Argumenta que la normativa ambiental de la Generalitat ja indica prioritzar espais desenvolupats. Considera que el PLATER contradiu aquesta normativa i envaeix competències municipals, ja que "l'Estatut d'Autonomia dona plena competència als municipis per ordenar el territori".
Des de les Terres de l'Ebre, també es critica que el PLATER "sobrepassa la sobirania municipal". L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, lamenta que la Generalitat imposarà el pla malgrat les modificacions urbanístiques locals per contribuir a les renovables sense impactar en el paisatge. Ofereixen espais "ja antropitzats" com polígons industrials, però adverteix del risc per a elements patrimonials com "oliveres i garrofers centenaris o construccions de pedra seca de més de 200 anys".
Al Baix Ebre, el PLATER assigna 509,7 MW d'energia solar i 1.261,9 MW d'eòlica, xifres molt superiors a les actuals. La comarca, quarta productora d'energia eòlica, és identificada com la desena amb més potencial. Gaseni reivindica que la comarca ja "fa un gran esforç" i "ja som solidaris amb la generació d'energia" per la proximitat a la central nuclear.
La Terra Alta exigeix quedar "blindada" a la implantació eòlica fins al 2030, argumentant que ja ha contribuït prou, produint el 25% de l'energia eòlica de Catalunya. El Consell Comarcal i la plataforma Terra Alta Viva presentaran esmenes al PLATER, que identifica la comarca com la desena amb més potencial. Es preveu que la comarca quadrupliqui la seva producció eòlica, arribant als 1.792,6 MW per al 2050, a més de potència fotovoltaica.
Núria Altés, portaveu de Terra Alta Viva, denuncia que els objectius eòlics són "inassolibles" i que se'ls exigeix un "impost de renovables que no és just". Critica que no s'hagi tingut en compte la "massificació eòlica existent" i que les promeses hagin estat "buides", sentint-se "enganyats".
La comarca tem que el PLATER obri la porta a aerogeneradors prop del "ric mosaic agrari", posant en risc l'aposta vitivinícola i enoturística. Jordi Gaseni, de l'Ametlla de Mar, assenyala que el pla permet instal·lar molins a prop del litoral, a 200 metres de platges, i que això no serà acceptat pel turisme local com ho podria ser a altres ciutats europees. Reclama una distribució més equilibrada de la "solidaritat energètica".
A Tornabous, a l'Urgell, l'alcalde David Vilaró critica que el pla perjudica les zones rurals, afectant "sòl agrícola de qualitat" i anant "en detriment de la producció d'aliments" i de la població. Estimen que unes vint hectàrees d'ús agrícola hauran de ser reconvertides en instal·lacions solars, "l'equivalent a 20 camps de futbol".
Des d'Unió de Pagesos, es qüestiona que el Govern reservi "300.000 hectàrees com a zona prioritària". Salomó Torres, responsable de Pagesia Gran, anima a presentar al·legacions i ironitza sobre les Terres de l'Ebre, que ja produeixen el 22% de l'energia eòlica, tinguin més zones "aptes". Defensa que "l'equitat és repartir l'impacte" i que hi ha potencial solar i eòlic a tot el territori, incloent Barcelona.
La consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va defensar al Parlament que el PLATER és "l'eina per evitar macroprojectes" i que els ajuntaments tenen "les portes obertes" del Departament per "treballar conjuntament". Va assegurar que "hi haurà la participació de tothom" i que s'han mantingut reunions amb els alcaldes que ho han demanat.
El CEO de l'Energètica, Daniel Pérez, defensa que s'ha fet un "esforç" per un repartiment "equilibrat" de renovables, prioritzant projectes a les comarques "que vagin pitjor en el grau d’assoliment del PLATER" per "generar aquest equilibri territorial".
