Aquest nou sistema, fruit de negociacions des del 2025, arriba onze anys després que la reforma de la Llei d’Aran de 2015 establís la necessitat d’un model de finançament propi. L'acord busca consolidar l'autogovern aranès i garantir els serveis públics per a la ciutadania.

El nou model destaca per quatre aspectes fonamentals: la millora dels recursos econòmics, l'actualització i millora de traspassos de competències, la participació del Conselh Generau d’Aran en els tributs de la Generalitat, i l'estabilitat i previsibilitat financera per als propers anys. Aquestes qüestions eren reclamades des de fa temps per la institució aranesa.

Pel que fa a les xifres, el Sistema de Finançament d’Aran estableix 42,7 milions d’euros per al Fons de Finançament Incondicionat (FFI), uns 4 milions més que el model anterior. Això suposa un increment significatiu des dels 23,5 milions del 2019.

A partir del 2027, s'incorporarà un fons addicional del 5% de l'FFI, superant els 2 milions d'euros, per impulsar polítiques pròpies del Conselh Generau d’Aran. Aquesta dotació es desplegarà progressivament durant quatre anys.

El sistema també preveu mecanismes per a futures ampliacions de serveis i competències, adaptant-se a l'evolució de l'autogovern aranès en àmbits com l'habitatge, la promoció econòmica i els esports.

Una clàusula específica crearà una comissió per estudiar la participació del Conselh Generau en tributs de la Generalitat, com l'IRPF, amb l'objectiu d'assolir una major autonomia financera i corresponsabilitat fiscal en un termini màxim de dos anys.

Aquest camí ja ha començat amb l'increment de la participació del Conselh Generau en la taxa turística, que ha passat del 20% al 50% dels recursos generats a Aran.

La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha qualificat l'acord com un "pas històric" per consolidar l'autonomia política i garantir que les decisions es prenguin des de la proximitat, destacant el reconeixement de la corresponsabilitat financera i la participació en tributs com a fets sense precedents.