Aquesta nova legislació substituirà l’actual normativa aprovada l’any 1983, amb l'objectiu de donar resposta als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals que afronta el territori. L’àmbit territorial de la llei inclou l’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Aquests 144 municipis representen el 28,3% de la superfície de Catalunya.
Les especificitats i els reptes associats dels territoris de muntanya continuen fent necessària la intervenció pública amb polítiques de discriminació positiva, integrals i ajustades a la seva realitat territorial.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va desgranar les tres línies bàsiques de la nova llei: l’habilitació d’una estructura tècnica, la creació del Pla d’Actuacions Estratègiques i una nova governança. Es crearà l’Oficina Tècnica d’Alta Muntanya, que actuarà com a observatori i coordinarà el desplegament del Pla, que tindrà una vigència de sis anys i recollirà projectes tractors amb finançament públic.
Pel que fa a la governança, el Consell General de l’Alta Muntanya es reformularà per passar de ser un òrgan merament consultiu a un de participació i decisió. A més, el Pla d’actuacions preveu una secció específica per a les zones que necessiten una atenció especial, com l’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La Garrotxa, inclosa anteriorment, ha estat exclosa per no complir els criteris físics d'alta muntanya, tot i que mantindrà alguns beneficis.
