El gall fer, també conegut com a gall de bosc o gall salvatge, es troba en una situació crítica al Pirineu, amb una tendència a la baixa any rere any. Els 245 mascles que encara habiten els boscos catalans representen menys de la meitat dels exemplars registrats fa 20 anys, posant en risc la supervivència de l'espècie.
Per intentar frenar aquesta regressió, la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran han intensificat durant la primavera les tasques de vigilància i seguiment. Una de les novetats d'enguany és la monitorització dels punts de cant dels mascles, crucials per atraure les femelles durant l'època d'aparellament. S'instal·laran càmeres per detectar accessos no autoritzats a aquestes zones sensibles, amb cartells informatius advertint de la videovigilància.
Els anomenats "cantaders" són els llocs on els mascles es concentren per atraure les femelles. Qualsevol molèstia per part d'humans o depredadors pot alterar greument el procés reproductiu. Per això, els esforços se centren a protegir aquests espais. "Es poden controlar els accessos. També s'intensificaran les campanyes de conscienciació sobre l'impacte que activitats com la fotografia furtiva poden tenir en la dinàmica d'aparellaments", explica Ivan Afonso, cap de l'Àrea de Medi Ambient del Conselh Generau.
El gall fer té una probabilitat d'extinció superior al 50% en els propers 40 anys si no s'aborden les amenaces. El darrer cens general, realitzat el 2025, va revelar una pèrdua anual del 3% de la població. Segons Afonso, "a la Vall d'Aran i a la zona alta del Pallars és on l'espècie encara aguanta, però en algunes zones del Prepirineu ja ha desaparegut".
A més de la presència humana, els depredadors com la marta, la fagina i la guineu representen una altra amenaça important. S'està estudiant la possibilitat d'oferir aliment alternatiu a aquests animals per reduir el consum d'ous de gall fer i augmentar la supervivència dels polls. Aquesta mesura ha demostrat ser efectiva a Escòcia, incrementant la supervivència fins a un 130%.
La normativa catalana vigent preveu sancions de fins a 3.000 euros per a aquells que molestin intencionadament espècies en perill d'extinció com el gall fer.




