Les institucions araneses argumenten que el procés ha vulnerat el mandat de la Llei de Règim Especial de la Val d’Aran i que hi ha una manca de coneixement de la realitat territorial i de la viabilitat de determinades energies renovables al territori. Consideren que la tramitació del PLATER ha ignorat la singularitat institucional i competencial de la Val d’Aran, denunciant que no s’ha garantit la participació efectiva d’Aran malgrat que les seves determinacions tenen una incidència directa sobre la planificació territorial, ambiental i energètica.
L'al·legació assenyala que el PLATER no té en compte les limitacions físiques, climàtiques i operatives que caracteritzen la Val d’Aran. Tot i que la metodologia del Pla reconeix que aquests factors han de ser determinants per avaluar la idoneïtat dels territoris per a la implantació d’energies renovables, l'orografia de la Val, els forts pendents, les condicions climàtiques de muntanya, les dificultats d’accés i les limitacions de connexió elèctrica fan que no sigui un territori adient per al desplegament massiu de parcs eòlics i fotovoltaics que presenta el pla.
Les institucions araneses també denuncien que el PLATER ignora els principals instruments de planificació i protecció del territori, com el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, el Pla director urbanístic de la Val d’Aran i el Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran. Així mateix, esmenten la declaració de la Val d’Aran com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Aquests instruments estableixen un model territorial basat en la preservació del paisatge, dels espais naturals i dels valors ambientals, incompatible amb una implantació generalitzada d’aquest tipus d’infraestructures.
