Mònica Castilla va arribar a la capital alemanya l'any 2000 amb una beca Erasmus per a sis mesos a la Universitat Humboldt, però finalment s'hi va quedar 25 anys. Tot i haver estudiat Traducció i Interpretació, va fer el salt a l'ensenyament, on actualment exerceix com a professora d'alumnes d'11 a 18 anys.
L'Escola Internacional Nelson Mandela és un centre públic i bilingüe (alemany i anglès) amb una gran diversitat, acollint alumnes de 83 nacionalitats, descrivint-la com una “mini ONU”. Aquest entorn obliga els estudiants d'origen migrant, que representen un 42%, a aprendre l'idioma ràpidament.
“"Es dona molta importància al pensament crític. La manera d’impartir les classes és menys frontal i es dona més opció a la participació de l’alumne."
Un dels punts més positius que destaca Castilla és la importància que es dona a la participació activa dels estudiants, on la nota oral té més pes que l'escrita, ajudant a reduir el fracàs escolar. A més, assenyala que a Alemanya s'ensenya als nens a assumir abans les seves responsabilitats, sent normal que als 6 anys vagin sols a l'escola.
Tot i que a Berlín es va eliminar la segregació clàssica de secundària (Gymnasium, Realschule, Hauptschule) mitjançant la Integrierte Sekundärschule, persisteix una segregació per barris. Castilla també critica els horaris (inici a les vuit, final al migdia) i l'alt grau d'absentisme, que pot provocar que els nens siguin enviats a casa si el professor no hi és.
