La 'cola' cel·lular que ens uneix també neteja cèl·lules mortes

Una proteïna clau en la unió de teixits, l'E-cadherina, es revela com a mecanisme per eliminar restes cel·lulars i combatre la inflamació.

Il·lustració científica de cèl·lules epitelials engolint cèl·lules mortes.
IA

Il·lustració científica de cèl·lules epitelials engolint cèl·lules mortes.

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert que la proteïna E-cadherina, fonamental per unir cèl·lules i teixits, també té la capacitat d'engolir cèl·lules mortes.

Aquesta troballa, publicada a la revista Nature Communications, podria oferir noves pistes per entendre i tractar malalties inflamatòries cròniques, ja que els residus de cèl·lules moribundes són una causa principal d'inflamació.
El complex d'E-cadherina, format per aquesta proteïna i tres més, és essencial per mantenir la integritat estructural dels teixits epitelials que recobreixen la pell, els intestins i les vies respiratòries. Cada cèl·lula s'adhereix a la seva veïna mitjançant aquest complex.
L'equip de Verena Ruprecht va observar en embrions vius de peix zebra i ratolí que la maquinària d'adhesió cel·lular s'activa quan una cèl·lula morta entra en contacte amb les cèl·lules epitelials.

"Ens ha resultat molt impactant descobrir que les cèl·lules epitelials reutilitzen la seva maquinària d'adhesió molecular, la 'cola' que normalment les manté unides, per engolir les cèl·lules que moren."

Verena Ruprecht · Professora d'investigació ICREA i autora principal de l'estudi
Les cèl·lules epitelials aconsegueixen embolcallar les cèl·lules mortes gràcies a la independència de moviment entre les seves superfícies superior i inferior. La part inferior s'estira per envoltar la cèl·lula morta, mentre la superior roman estable, mantenint la barrera impermeable del teixit.
L'estudi també detalla el paper de proteïnes associades: una actua com a 'corda' per ancorar el complex a l'esquelet cel·lular, permetent la transmissió de força, i una altra com a 'fre' del motor contràctil, essent crucial per a la rigidesa i l'eficiència del procés.
La investigació va confirmar que aquest mecanisme és compartit entre vertebrats, ja que es va observar un efecte similar en embrions de ratolí quan es va bloquejar l'E-cadherina, deixant les cèl·lules mortes sense eliminar.
Aquesta recerca dona continuïtat a treballs previs que ja suggerien que els embrions utilitzen els epitelis com a resposta immunitària innata primerenca per eliminar cèl·lules moribundes. L'ús d'embrions, transparents i resolutius, ha estat clau per observar aquestes dinàmiques cel·lulars.
Tot i que l'estudi se centra en embrions, els investigadors consideren probable que el mecanisme sigui operatiu en teixits adults, ja que l'E-cadherina està present en epitèlis de tot el cos i la seva estructura és molt conservada entre espècies. La seva presència en la retina, còlon, vies respiratòries i glàndula mamària reforça aquesta hipòtesi.
La importància clínica rau en les conseqüències de la fallada en aquest procés d'eliminació: les cèl·lules mortes acumulades provoquen inflamació crònica. La investigació subratlla la doble necessitat d'un senyal químic adequat i d'una capacitat física de deformació cel·lular per a una neteja eficient.
Informació elaborada a partir de la font oficial: Centre de Regulació Genòmica (CRG) (27/08/2026)