Amb una aparença robusta i mans que denoten el treball dur, Josep Serra, que es fa anomenar Jan Pastor, revela una sensibilitat inesperada quan parla del seu ramat. Després de trenta anys treballant com a porter en discoteques com l'Athangia, el Krono’s, l'Aigua i el Memphis, la seva veritable vocació sempre ha estat la de pastor. Cada dia, treu a pasturar les seves 370 ovelles des de Viladordis pels camps propers a Manresa, una activitat que li proporciona uns 350 xais anuals.

Serra recorda els seus anys com a porter, una feina que descriu com a complicada, especialment en els primers temps de l'Athangia i el Krono’s, on els conflictes eren habituals. Destaca el canvi en la gestió de les disputes, passant de les "bufetades" a l'actual risc de denúncies per qualsevol contacte físic. Malgrat les nits intenses, l'endemà sempre estava al peu del canó per pasturar, dormint poques hores a l'hivern i enllaçant jornades a l'estiu.

El pastor explica que cada dia recorre diversos quilòmetres amb el ramat pels pobles de l'entorn de Manresa. Adapta els horaris segons l'estació, buscant ombra i aigua a l'estiu. Subratlla la importància de canviar constantment de lloc de pastura, ja que les ovelles necessiten herba fresca i no trepitjada. També destaca la seva atenció constant a la dieta dels animals, ja que, tot i ser golafres, poden ingerir herbes perjudicials.

La relació de Serra amb les seves ovelles és profundament personal. Les coneix una per una, algunes fins i tot amb nom, i les considera part de la seva família. "Pateixo més per les ovelles que per mi", afirma, confessant que la malaltia o la mort d'un animal l'afecta profundament. Per a ell, la seva feina no és només un negoci, sinó una forma de vida que valora per sobre de qualsevol luxe material, trobant la felicitat en la tranquil·litat del camp amb els seus animals i els seus set gossos pastors.