La paradoxa de l'R4: trens complets en vaga, busos i llançadores sense vaga

La combinació de serveis mínims i limitacions de velocitat va permetre la circulació normal de trens entre Manresa i Barcelona durant la protesta.

Imatge genèrica d'una via de tren amb senyals de limitació de velocitat, simbolitzant les restriccions de la xarxa ferroviària.
IA

Imatge genèrica d'una via de tren amb senyals de limitació de velocitat, simbolitzant les restriccions de la xarxa ferroviària.

La línia R4 de Renfe al Bages va operar amb trens de recorregut complet entre Manresa i Barcelona durant la vaga dels dies 9, 10 i 11 de febrer, una situació que s'invertirà quan es recuperi la normalitat.

El tram de línia R4 entre Manresa i Terrassa ha viscut setmanes de caos des de l'accident mortal de Gelida, amb la circulació normal interrompuda i substituïda per autobusos i trens llançadora que obligaven a fer transbordament a l'estació vallesana.
No obstant això, durant els tres dies de vaga de maquinistes (9, 10 i 11 de febrer), la línia va recuperar els recorreguts gairebé complets des de la capital del Bages fins a Barcelona, L'Hospitalet i Martorell, sense necessitat de transbordaments, tot i que amb menys freqüència a causa dels serveis mínims.

La paradoxa rau en el fet que, un cop desconvocada la vaga, es preveu que tornin els busos alternatius i els trens llançadora, eliminant el servei directe.

Fonts de Renfe expliquen que la clau és la combinació dels serveis mínims amb les limitacions de velocitat imposades per punts de risc a la xarxa. La baixa freqüència de trens per la vaga (un 66% menys en hora punta) permetia la fluïdesa necessària malgrat la lentitud.
Si la xarxa operés amb la plena oferta de trens habitual, les limitacions de velocitat actuals provocarien un col·lapse total, motiu pel qual s'ha de mantenir el servei llançadora i els busos alternatius fins que es resolguin els problemes d'infraestructura.