Durant la jornada De la intimitat al frau: anatomia de les estafes romàntiques en l'era digital, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), diversos experts han analitzat com la tecnologia actua com un catalitzador per a la ciberdelinqüència. La professora Patricia Hernández Hidalgo ha destacat que l'ús de deepfakes i la suplantació de veu permeten als estafadors trencar les barreres de desconfiança que abans existien quan el suposat amant evitava les videotrucades.
“"Mentre creus que estàs parlant amb l'amor de la teva vida, tres o quatre persones diferents es van passant el teu perfil."
Aquestes xarxes criminals, que sovint operen des de països com Rússia, Ucraïna o el sud-est asiàtic, busquen perfils vulnerables en aplicacions de cites, especialment persones que han patit separacions recents. El procés inclou una fase de bombardeig d'amor per crear una dependència bioquímica al cervell de la víctima abans de sol·licitar diners per suposades emergències mèdiques o personals.
La dificultat legal per perseguir aquests delictes rau en el fet que molts estats actuen com a paradisos tecnològics sense convenis de col·laboració amb Espanya. Tot i això, la doctora Mariona Llobet, de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que les denúncies que arriben a judici solen acabar en condemna si s'aconsegueix localitzar els responsables, tot i que la prioritat és evitar la revictimització de les afectades.
