La realitat de l'Iran és un trencaclosques de nacions i aspiracions que sovint xoquen amb el control del poder central. Abel Gallardo, que manté vincles estrets amb el país persa, recull testimonis com el de la Meri, una iraniana a l'exili que veu en la caiguda del règim una oportunitat històrica per a la llibertat, tot i que el periodista es mostra escèptic sobre si els objectius de Washington i Tel Aviv coincidiran amb els del poble.
“"No és una guerra contra l'Iran sinó per l'Iran. El règim va matar 32.000 persones i necessitem l'ajut d'altres països."
L'anàlisi recorda moments de resistència cultural, com els concerts clandestins de rock a la Universitat Tabataba'i de Teheran o les festes privades a Tabriz, on les dones es treuen el vel desafiant les normes morals. Aquestes ganes d'obertura van esclatar el 2022 amb la mort de Masha Amini, un fet que va marcar un punt de no retorn per a les generacions joves nascudes després de la revolució de 1979.
Tot i l'optimisme de sectors opositors que demanen el retorn de Reza Pahlavi, fill de l'últim xa, Gallardo adverteix de la fragmentació del país. Des de la regió de l'Azerbaidjan Oriental fins al Balutxistan sunnita o les zones kurdes de Kermansah, l'Iran és un mosaic ètnic i religiós on cada col·lectiu busca el seu lloc en una transició que es preveu extremadament complexa.
