L'astrofísic manresà Ignasi Ribas troba un sistema planetari que desafia la ciència

El director de l'IEEC analitza la descoberta de l'estrella LHS 1903, on l'ordre dels planetes trenca els models actuals.

Imatge genèrica d'un sistema planetari amb diversos astres orbitant una estrella.
IA

Imatge genèrica d'un sistema planetari amb diversos astres orbitant una estrella.

L'astrofísic de Manresa, Ignasi Ribas, ha participat en una recerca internacional que ha detectat un sistema planetari al voltant de l'estrella LHS 1903 amb una estructura que contradiu les teories vigents.

El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha format part de l'equip que, mitjançant el satèl·lit Cheops de l'Agència Espacial Europea, ha identificat quatre planetes amb una disposició inusual. A diferència del nostre sistema solar, on els cossos rocosos són interns i els gasosos externs, a LHS 1903 es barregen densitats de forma inesperada.

"Quan els científics fem descobertes que no es poden explicar amb les teories vigents sempre ens envaeix una sensació de felicitat perquè vol dir que aprendrem coses noves."

Ignasi Ribas · Astrofísic i director de l'IEEC
La hipòtesi que manegen els investigadors és que la formació d'aquests planetes no va ser simultània, sinó esglaonada. Aquest escenari explicaria per què l'últim planeta a formar-se va quedar rocós en un disc que ja s'havia quedat sense gas. El següent pas de la investigació serà utilitzar el telescopi James Webb per analitzar les atmosferes d'aquests mons.
Actualment, Ribas compagina la direcció de l'IEEC amb el projecte SPOTLESS, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC), que busca identificar 'exo-Terres' o planetes bessons al nostre en altres punts de l'univers.