La primera gran àrea lliure de trànsit rodat es va aprovar al ple municipal el novembre de 1983, conformada per l'eix Sant Miquel, la Plana de l’Om i el carrer del Born. Aquesta mesura, part del Pla de Mobilitat Urbana del Centre de Manresa, va incloure inicialment carrers com Urgell, Canal i Cirera, amb restriccions de circulació per a altres vies com Nou o Pedregar.

La consolidació de l'illa de vianants va ser gradual i va trobar resistència. El 1987, el primer tram del passeig de Pere III es va sumar a la zona de vianants després d'un estudi que va declarar incompatible la convivència entre vehicles i vianants. Malgrat les restriccions, diaris locals com Regió7 reportaven el 1993 i el 2001 que els conductors continuaven aparcant i circulant indegudament per zones com la Plana de l’Om i el Passeig.

Un punt d'inflexió va ser l'agost del 2005, quan la Plaça Major es va integrar a l'illa de vianants i es van introduir per primer cop les fotomultes per regular l'accés. Aquest sistema de sanció, que va començar a funcionar el gener del 2006 i va multar 13.275 vehicles el primer any, es va estendre posteriorment a altres punts com la Plaça Gispert i el passeig de la República.

Les darreres ampliacions significatives van arribar el 2021, estenent la zona a les Escodines, i recentment, el novembre passat, amb la incorporació del carrer de Santa Maria i el seu entorn. La pròxima gran fita serà la conversió del carrer d’Àngel Guimerà, entre la Muralla i Crist Rei, prevista per a la tardor vinent, després de dècades de proves i debats amb comerciants i veïns.