La infiltració d'agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents, on es preparaven futures vagues, ha generat una forta polèmica i ha indignat el col·lectiu de professors. Fonts policials admeten que aquest tipus d'actuacions no són habituals, especialment en trobades sindicals o moviments socials no violents en els darrers anys.
La situació ha portat els partits de l'oposició a demanar el cessament de Josep Lluís Trapero com a director de la policia. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha intentat gestionar la crisi refermant la seva confiança en Trapero, demanant disculpes per l'incident i anunciant l'obertura d'una investigació interna. Malgrat l'hermetisme al voltant de l'operatiu, fonts consultades insisteixen que no s'ha actuat fora de la legalitat, tot i que ja s'han presentat denúncies sindicals.
La Comissaria General d'Informació dels Mossos, especialitzada en la prevenció de delictes i la recollida d'informació d'intel·ligència sobre jihadisme, supremacisme blanc o anarquisme, ha estat al centre del debat. Fonts del cos indiquen que, especialment des del moviment 15-M i l'1-O, s'ha intentat ordenar internament aquest servei i definir millor els límits de les seves actuacions, incloses les infiltracions.
El 2017 va ser un any clau per a la redefinició interna del servei d'informació, amb un replantejament de tècniques d'obtenció d'informació arran de casos d'infiltració d'agents nacionals en moviments independentistes. Tot i que les infiltracions constants en assemblees mai han estat habituals, es van establir marcs més clars per a aquestes pràctiques, considerades per alguns com a tècniques "caducades" davant l'auge de fonts obertes com les xarxes socials.
Les escoltes actives s'han limitat a entorns potencialment perillosos per planificar recursos operatius, especialment en manifestacions antisistema. Crítiques internes assenyalen que la infiltració en l'assemblea de docents no tenia sentit, ja que els sindicats solen tenir interlocutors clars i informen de les seves accions. L'excap dels Mossos, Eduard Sallent, ha criticat l'actuació, assenyalant una possible manca de planificació i el risc d'erosionar la confiança ciutadana.
La consellera Parlon ha anunciat una revisió del decret que organitza els Mossos per delimitar millor els mètodes d'informació. Aquesta crisi arriba en un moment delicat, amb la conselleria ja sota escrutini pel pla pilot de policies de paisà a les escoles. A més, s'espera la jubilació de l'actual comissari en cap, Miquel Esquius, i la possible arribada d'una nova prefectura, fet que podria comportar canvis profunds al cos policial.
