Segons estimacions del notari Borja Morgades, delegat del districte notarial de Manresa (que abasta el Bages i el Moianès), un de cada deu testaments formalitzats a la comarca acaba en un desheretament. Aquesta pràctica ha anat clarament a l'alça «des de fa sis o set anys», en un territori on se signen més de 3.000 testaments anuals.
L'increment es deu a la revisió del dret de successions aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2008. La Llei 10/2008 va introduir una nova causa per privar els hereus de la llegítima (la quarta part dels béns de l'herència reservada als fills o pares): «l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari», sempre que sigui per causa imputable a l'hereu.
“"És una figura molt dura de tractar. A la gent li sap greu, malgrat tot, haver-la d’utilitzar. He tingut persones plorant al despatx a l’hora de formalitzar-ho."
Aquesta causa, considerada «molt menys dolorosa» que les anteriors (com el maltractament greu o la denegació d’aliments), ha esdevingut la raó principal. El notari Morgades afirma que, dels desheretaments que formalitza, només un de cada deu és per una causa diferent de la falta de relació. Sovint, aquesta manca de relació amaga qüestions com la desatenció durant una malaltia o un ingrés hospitalari, o fins i tot maltractaments no provats judicialment.
L'augment de l'esperança de vida i la necessitat d'atencions per part de la gent gran, sovint no satisfetes pels fills, ha afavorit l'increment d'aquesta figura, utilitzada habitualment per «persones de setanta anys o més». Un cop mort el testador, l'hereu desheretat pot impugnar el testament, i en aquest cas, és l'hereu qui ha de demostrar l'existència de la causa al·legada, un fet que pot generar litigis judicials complexos.
