Filla d'una família republicana, la trajectòria de Guiu va estar marcada pel desenllaç de la Guerra Civil. Després de passar pel camp de concentració d'Argelers, a França, va aconseguir establir-se a Mèxic gràcies a les polítiques d'acollida de Lázaro Cárdenas. Allà, el que va començar com una oportunitat per a immigrants de la mà del director Jaime Salvador, va acabar derivant en una carrera meteòrica amb més de cinquanta pel·lícules.
L'èxit definitiu li va arribar amb Angelitos Negros, on va compartir cartell amb figures com Pedro Infante. Tot i que la indústria la va encasellar ràpidament en rols de femme fatale en títols com Pervertida o Pecadora, l'actriu manresana va saber mantenir el control de la seva imatge pública, allunyant-se del concepte de dona objecte i decidint ella mateixa el moment de la seva retirada.
“"L'única història d'amor que he tingut al cinema és amb el públic."
Malgrat la seva popularitat massiva a Llatinoamèrica, la figura de Guiu ha estat històricament oblidada a la seva ciutat natal. El crític Jordi Bordas destaca que el seu origen català sovint ha estat ignorat en diccionaris especialitzats, on se la llista com a estrangera. L'actriu va morir a San Diego l'any 2004, deixant un llegat de llibertat i èxit forjat lluny de casa.
