L'autor explica que finalment ha après a fer croquetes, un dels seus plats preferits, gràcies a una classe magistral impartida pel seu amic Toni. Aquesta petita “menja” es caracteritza per estar feta de tot allò que es tritura i es barreja amb farina, llet i mantega per crear una pasta deliciosa.
Catalunya, ara mateix, i no exagero és un tot trinxat i desballestat. L’estructura del país ens va caient a trossos i ja no és una metàfora, sinó una realitat.
Aquesta reflexió el porta a comparar l'estat de la nació amb els ingredients triturats. El país, segons l'autor, “s’aguanta en pinces” i està a punt de col·lapsar. Això li genera el neguit de si el país està, ni tan sols, per fer-ne una croqueta.
L'autor ironitza amb possibles “croquetes” basades en problemes d'infraestructura i polítics, com les “Croquetes Rodalies”, les “Croquetes AP7” o les “Croquetes polítiques”, que sempre tenen el mateix gust i la mateixa cantarella. Malgrat tot, conclou que amb ganes i paciència es podria convertir el caos en quelcom que ens alegrés la vista i la Vida.
