Tot i la lleugera disminució, els ciberdelictes continuen sent un dels tipus de frau més denunciats a la regió. Darrere d'aquests fets s'hi troben habitualment grups organitzats amb grans estructures que operen tant des del territori de Catalunya com des d'altres països, enriquint-se mitjançant l'engany i la generació d'una sensació d'estrès i urgència a les víctimes.
“"Això es deu al fet que és la forma més senzilla de robar diners ràpidament."
El modus operandi més estès és l'obtenció de les claus de targetes i comptes bancaris, que representen el 58% del total de casos. Els delinqüents es fan passar per entitats bancàries o companyies elèctriques a través de trucades o missatges SMS, alertant de suposats problemes d'impagament o sostracció de fons. Un cop les víctimes, sota pressió, faciliten les seves dades, els lladres tenen via lliure per realitzar moviments de diners.
El caporal Joel, de la comissaria de Manresa, també adverteix de l'auge de les estafes relacionades amb presumptes inversors, on les víctimes són animades a fer transferències a altres comptes sota la creença que els diners es destinen a un fons d'inversió. Aquestes operacions, sovint, involucren les víctimes en delictes de blanqueig de capitals sense que en tinguin constància.
Per comarques, el Bages concentra el gruix més gran de denúncies amb 1.813 casos (un 38% del total), seguit per l'Anoia (1.084) i el Berguedà (317). Malgrat la tendència general a la baixa, comarques com l'Alt Urgell, el Moianès, la Cerdanya i el Solsonès han vist un increment en les denúncies respecte a l'any passat.
Per evitar ser víctima, es recomana desconfiar sempre de trucades o missatges que generin urgència. El millor és corroborar la informació adreçant-se directament al banc o a la companyia oficial, i mai donar cap clau ni fer cap transferència abans de verificar-ho.
