Manresa ha d'inspirar-se en Girona sense caure en la complaença

L'èxit de la capital gironina, impulsat per factors geogràfics i polítics, serveix de mirall per al desenvolupament del Bages.

Vista d'un carrer antic amb bicicletes aparcades, simbolitzant el turisme ciclista urbà.
IA

Vista d'un carrer antic amb bicicletes aparcades, simbolitzant el turisme ciclista urbà.

L'anàlisi de l'èxit de Girona, basat en la capitalitat, l'AP-7 i la Costa Brava, serveix com a model d'inspiració per a Manresa, evitant la comparació existencial.

La columna d'opinió assenyala que, tot i tenir una població similar, Manresa i Girona són “com un ou i una castanya” en termes de desenvolupament. Girona ha gaudit de sis vents favorables, incloent la seva capitalitat, la proximitat a l'AP-7 i la Costa Brava, i un govern local potent durant una llarga temporada.
L'autor argumenta que l'èxit continuat de Girona ha començat a generar un “cercle viciós de complaença i llepafilisme”. Un exemple d'aquesta tendència és el cas del vell teatre Odeon, construït el 1857 a la Pujada de Sant Domènec.
Després d'un segle tancat i convertit en ruïna, un empresari local ha invertit en una rehabilitació excel·lent per llogar l'espai a una botiga de bicicletes de gamma alta. Aquesta decisió ha provocat protestes de l'Associació de Veïns del Barri Antic, que es queixen de l'excés de ciclistes.

A Girona comencen a tenir la síndrome del nen malcriat. Vist des de Manresa, només hi pot haver una resposta: no volen ciclistes rics? Que ens els enviïn! Tenim catifes vermelles!

L'opinió conclou que, mentre que a Manresa una inversió similar seria celebrada amb la Medalla de la Ciutat, a Girona es rebutja. L'autor insta Manresa a aprofitar aquesta oportunitat i atraure el turisme ciclista d'alt poder adquisitiu que la capital gironina sembla començar a menysprear.