La columna d'opinió assenyala que, tot i tenir una població similar, Manresa i Girona són “com un ou i una castanya” en termes de desenvolupament. Girona ha gaudit de sis vents favorables, incloent la seva capitalitat, la proximitat a l'AP-7 i la Costa Brava, i un govern local potent durant una llarga temporada.
L'autor argumenta que l'èxit continuat de Girona ha començat a generar un “cercle viciós de complaença i llepafilisme”. Un exemple d'aquesta tendència és el cas del vell teatre Odeon, construït el 1857 a la Pujada de Sant Domènec.
Després d'un segle tancat i convertit en ruïna, un empresari local ha invertit en una rehabilitació excel·lent per llogar l'espai a una botiga de bicicletes de gamma alta. Aquesta decisió ha provocat protestes de l'Associació de Veïns del Barri Antic, que es queixen de l'excés de ciclistes.
A Girona comencen a tenir la síndrome del nen malcriat. Vist des de Manresa, només hi pot haver una resposta: no volen ciclistes rics? Que ens els enviïn! Tenim catifes vermelles!
L'opinió conclou que, mentre que a Manresa una inversió similar seria celebrada amb la Medalla de la Ciutat, a Girona es rebutja. L'autor insta Manresa a aprofitar aquesta oportunitat i atraure el turisme ciclista d'alt poder adquisitiu que la capital gironina sembla començar a menysprear.
