El primer comboi en direcció a Barcelona va sortir a les 6 del matí, però després d'una hora i mitja, només havien sortit tres trens cap a la Ciutat Comtal i un cap a Lleida. Aquesta limitació es deu al fet que, dels set combois que habitualment dormen a l'estació de Manresa, només n'hi havia dos disponibles, ja que la resta s'havien quedat en altres estacions durant l'aturada.
A l'exterior de l'estació de Renfe a Manresa, es van tornar a desplegar autobusos com a mesura de contingència, preparats per transportar els passatgers si els trens no arribaven. De fet, un autobús ja havia sortit en direcció a Terrassa a quarts de vuit del matí.
El sofert passatge de la Renfe es queixa una vegada més de la mala informació, els retards i la deixadesa en el servei.
Els passatgers que esperaven a les andanes, notablement menys nombrosos que en un dia normal, expressaven les queixes habituals. La majoria d'usuaris ja no havia confiat en Renfe i havia optat per alternatives de transport.
