Roc Esquius: L'informàtic que va esdevenir el dramaturg català de moda

L'autor de Súria, amb tres obres simultànies a la cartellera de Barcelona, reflexiona sobre la influència de la IA i la pressió del sector teatral.

Una silueta d'un dramaturg o actor parlant en un escenari buit amb focus suaus.
IA

Una silueta d'un dramaturg o actor parlant en un escenari buit amb focus suaus.

L'actor i autor teatral Roc Esquius Miquel, originari de Súria, viu un moment excepcional amb tres obres en cartell a Barcelona, combinant la seva experiència en informàtica i intel·ligència artificial amb la dramatúrgia.

Esquius, fill d’una família molt vinculada al teatre a Súria, va viure durant deu anys una doble vida professional: actuant i escrivint, mentre treballava com a informàtic al capdavant d’un projecte d’Intel·ligència Artificial (IA). Aquest bagatge tecnològic s’ha convertit en el seu segell personal com a dramaturg, oferint una mirada inquisitiva i hilarant cap al futur immediat.
Actualment, l'autor té una obra dirigida per ell a l’Espai Texas i dues més amb la seva signatura en una nau del Poblenou i a Versus Glòries. Tot i l'èxit, assolit després d'un paper conegut a la sèrie de TV3 La Riera, Esquius es mostra caut sobre la consolidació, ja que en el món de l'espectacle l'èxit és sovint efímer.

"Mentre no surts per la tele ja et pots matar a dir que ets actor, és inútil; per a la societat, no ho ets."

Roc Esquius Miquel · Actor i autor teatral
Malgrat les dificultats del sector, que ara ha de competir amb l’oferta digital i es veu obligat a reduir costos de producció, Esquius defensa la qualitat actual. Va destacar que, tot i que l’època de grans companyies com Comediants o La Fura va ser diferent, la dramatúrgia catalana viu un moment d’or amb més exportació internacional que mai.

"La dramatúrgia catalana està en un moment d’or, i no en som prou conscients."

Roc Esquius Miquel · Dramaturg
L’autor, que va decidir deixar la informàtica per dedicar-se plenament a la creació, es mostra inquiet per l’impacte social de les noves tecnologies, especialment la soledat i l’aïllament. No obstant això, veu en el teatre, un sector que fa “el mateix des de fa dos mil anys”, un possible refugi i un acte de comunitat davant la saturació de pantalles.