Roc Esquius: L'informàtic que va esdevenir el dramaturg català de moda

L'autor de Súria, amb tres obres simultànies a la cartellera de Barcelona, reflexiona sobre la influència de la IA i la pressió del sector teatral.

Una silueta d'un dramaturg o actor parlant en un escenari buit amb focus suaus.
IA

Una silueta d'un dramaturg o actor parlant en un escenari buit amb focus suaus.

L'actor i autor teatral Roc Esquius Miquel, originari de Súria, viu un moment excepcional amb tres obres en cartell a Barcelona, combinant la seva experiència en informàtica i intel·ligència artificial amb la dramatúrgia.

Esquius, fill d’una família molt vinculada al teatre a Súria, va viure durant deu anys una doble vida professional: actuant i escrivint, mentre treballava com a informàtic al capdavant d’un projecte d’Intel·ligència Artificial (IA). Aquest bagatge tecnològic s’ha convertit en el seu segell personal com a dramaturg, oferint una mirada inquisitiva i hilarant cap al futur immediat.
Actualment, l'autor té una obra dirigida per ell a l’Espai Texas i dues més amb la seva signatura en una nau del Poblenou i a Versus Glòries. Tot i l'èxit, assolit després d'un paper conegut a la sèrie de TV3 La Riera, Esquius es mostra caut sobre la consolidació, ja que en el món de l'espectacle l'èxit és sovint efímer.
“

"Mentre no surts per la tele ja et pots matar a dir que ets actor, és inútil; per a la societat, no ho ets."

Roc Esquius Miquel · Actor i autor teatral
Malgrat les dificultats del sector, que ara ha de competir amb l’oferta digital i es veu obligat a reduir costos de producció, Esquius defensa la qualitat actual. Va destacar que, tot i que l’època de grans companyies com Comediants o La Fura va ser diferent, la dramatúrgia catalana viu un moment d’or amb més exportació internacional que mai.
“

"La dramatúrgia catalana està en un moment d’or, i no en som prou conscients."

Roc Esquius Miquel · Dramaturg
L’autor, que va decidir deixar la informàtica per dedicar-se plenament a la creació, es mostra inquiet per l’impacte social de les noves tecnologies, especialment la soledat i l’aïllament. No obstant això, veu en el teatre, un sector que fa “el mateix des de fa dos mil anys”, un possible refugi i un acte de comunitat davant la saturació de pantalles.