Conflicte jurídic a Reus per la retroactivitat de l'IBI solar

Veïns i consistori discrepen sobre la legalitat de limitar les bonificacions fiscals per a plaques fotovoltaiques ja instal·lades.

Imatge genèrica de plaques solars instal·lades a la teulada d'un edifici urbà.
IA

Imatge genèrica de plaques solars instal·lades a la teulada d'un edifici urbà.

L'Ajuntament de Reus i un grup de veïns afectats han entrat en una disputa legal aquest febrer de 2026 arran dels canvis en l'ordenança fiscal que regula les bonificacions per la instal·lació de plaques solars.

Un informe jurídic encarregat pels ciutadans sosté que la nova normativa no pot aplicar-se amb caràcter retroactiu a situacions ja consolidades. Segons els advocats, la modificació de l'IBI vulnera el principi de seguretat jurídica recollit a la Constitució Espanyola i la Llei General Tributària, ja que empitjora les condicions de forma sorprenent per a qui ja havia fet la inversió.

Existeixen arguments sòlids per sostenir que el topall no pot aplicar-se a les bonificacions ja reconegudes abans de 2025.

Per la seva banda, el govern municipal de Reus defensa la plena legitimitat de l'ordenança vigent des de l'1 de gener. El consistori argumenta que es tracta d'una retroactivitat impropia que no afecta rebuts ja pagats i que busca evitar que els contribuents obtinguin un lucre superior al cost de la instal·lació, d'acord amb la Llei General de Subvencions.
Fonts municipals recorden que el Tribunal Constitucional ja ha avalat en el passat reduccions severes en bonificacions fiscals, citant una sentència de 1983 sobre habitatges de protecció oficial. Malgrat la tensió, el document recomana als veïns aportar la informació requerida per l'administració per evitar majors perjudicis.