El regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, va destacar que el projecte, finançat en gran part per fons europeus, ha estat clau per impulsar una línia estratègica del govern municipal. Va subratllar que l'ajut ha permès «accelerar» planificacions que d'altra manera haurien estat molt més difícils de dur a terme.
“"El RENATUReus ha servit per donar impuls a una línia estratègica del govern de la ciutat, com és la renaturalització, tant de la trama urbana com periurbana o perinatural."
Entre les accions més destacades s'hi troben la creació de les basses del Pedret, a l'entorn d'Aigüesverds, dissenyades per afavorir la biodiversitat i l'observació de fauna autòctona. A més, s'han implementat refugis climàtics als patis de quatre centres educatius: les escoles General Prim, Teresa Miquel, Pompeu Fabra i Marià Fortuny.
Altres punts de la ciutat han vist transformacions, com la rotonda de l'avinguda de Riudoms, convertida en el primer sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS), complementat pels jardins pluvials del Parc del Lliscament. També s'han habilitat nous horts urbans comunitaris al carrer d'Astorga i s'han implantat escocells vius a la placeta del Doctor Sabater i al carrer de Sant Pancraç.
De cara al futur, Rubio va assegurar que la feina de renaturalització continuarà, ja que els projectes tindran el seu recorregut. L'Ajuntament de Reus es mantindrà amatent a noves convocatòries de finançament supramunicipal, com un possible RENATUR 2.0 de la Fundación Biodiversidad, per tal de continuar desenvolupant els projectes en cartera.




