L'exposició, inaugurada la setmana passada, ofereix plafons informatius sobre la història del darrer canvi d'ubicació, des del carrer Sant Joan a l'avinguda Josep Laporte, i les arrels del mateix centre, que es remunten al segle XIII. Al llarg dels segles, l'hospital ha experimentat diversos canvis de localització per adaptar-se a les necessitats de la població.
Entre els moments més significatius de la seva trajectòria, destaca la incorporació de les monges paüles al segle XVIII, que va millorar notablement la qualitat i quantitat dels serveis. Més tard, el 1981, es va convertir en la primera societat anònima municipal, un model de gestió que va permetre a l'Ajuntament de Reus gestionar altres serveis públics.
Aquest caràcter universitari s'ha reforçat amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV), inaugurada el novembre de 1981. Tot i que l'escola d'infermeres va tenir una vida curta (1975-1977) per la reglamentació restrictiva, la facultat aviat ampliarà la seva oferta amb l'especialitat de Farmàcia, consolidant un autèntic hub sanitari a Reus.
La capitalitat sanitària està assegurada. I ha quedat demostrat que una retirada a temps pot ser una victòria.
La construcció del nou centre va ser impulsada per la voluntat política de diversos governs municipals, especialment els liderats pels alcaldes socialistes Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez. No obstant això, el risc financer assumit va ser excessiu, culminant amb el traspàs de la gestió i el deute a la Generalitat de Catalunya l'abril de 2020, una decisió clau assegurada pels regidors republicans Noemí Llauradó i Òscar Subirats.
Malgrat la tensió pressupostària actual i la judicialització pendent del cas INNOVA, l'hospital continua avançant. La seva continuïtat i el seu paper com a pal de paller del futur hub sanitari de Reus reforcen la seva capitalitat sanitària al Camp de Tarragona, més enllà del canvi de gestor.
