La intervenció, realitzada el dimarts 31 de març, se centra en quatre punts delimitats per una investigació prèvia de l'Arxiu de Reus. Dos d'aquests punts es troben al carrer Jacint Barrau i els altres dos al pati de l'institut Baix Camp, antic Escola del Treball.
Aquesta recerca s'inicia després que l'Arxiu de Reus presentés el desembre passat un estudi a la Generalitat, identificant possibles ubicacions per a la fossa. En un termini de dues o tres setmanes, la Direcció General de Memòria Democràtica publicarà un informe amb les conclusions de la prospecció.
“"Es passa del testimoni oral a la memòria i el coneixement, a la ubicació de l'objecte i del lloc físicament."
La hipòtesi principal és que el pou, descrit el 2001 per un veí de Reus, Antoni Batlle, conté cossos de víctimes de la repressió franquista durant els primers mesos de la postguerra. Es creu que presoners del camp de concentració instal·lat a l'Escola del Treball el 15 de gener de 1939, que van morir per maltractaments, van ser abocats en aquest lloc.
La regidora Montserrat Flores, també historiadora, ha assenyalat que les víctimes probablement tenien alguna 'responsabilitat' en la República. La localització del pou es va precisar gràcies a una imatge aèria d'un bombardeig de la Guerra Civil, que va permetre a Joan Olivella, Cristian Muñoz i l'arquitecte Miquel Pich Aguilera determinar que el pou es trobava al carrer Jacint Barrau i no al complex de la fàbrica.
