Les ciutats de Reus i Tortosa, les més grans de la província de Tarragona, han quedat fora de la nova declaració de zona tensa residencial anunciada per la Generalitat al juliol. Tot i la sortida, els ajuntaments d'ambdues localitats alerten que la problemàtica d'accés a l'habitatge persisteix. A Reus, preocupa especialment la impossibilitat de limitar el preu dels lloguers.
En contraposició, Vila-seca (Tarragonès) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) celebren la seva inclusió a la llista, tot i que demanen al Govern «flexibilitzar» els tràmits per impulsar la construcció de nous habitatges. Els agents immobiliaris (API) adverteixen que els canvis legislatius generen «inseguretat» als propietaris i podrien reduir el parc de lloguer disponible.
L'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha valorat positivament la sortida de la ciutat de la llista de municipis amb mercat residencial tens. Assenyala que el topall de preus aplicat els últims anys ha frenat l'increment dels lloguers i que la ciutat compleix els criteris d'assequibilitat. Lleixà ha explicat a l'ACN que el consistori no presentarà al·legacions, ja que la normativa es revisa anualment i es pot tornar a aplicar si la situació canvia. «La suma de diferents factors fa que, tot i les dificultats d’habitatge, que evidentment n’hi ha, la situació ha millorat l’últim any», ha declarat.
Lleixà ha destacat que Tortosa continua sent un municipi amb demanda forta i que les polítiques d'habitatge social, la posada a disposició de solars a la Generalitat i les iniciatives del Pla de Barris seguiran impulsant-se per garantir el dret a un habitatge asordable.
A les Terres de l'Ebre, la zona de mercat residencial tens es manté amb la inclusió de Camarles (Baix Ebre). En total, catorze poblacions de la regió figuren a la llista: a Montsià són Amposta, la Sénia, Santa Bàrbara, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona i Alcanar; al Baix Ebre, Roquetes, l’Aldea, l’Ampolla, Deltebre, l’Ametlla de Mar i ara Camarles; i a la Ribera d’Ebre, Móra d’Ebre i Móra la Nova.
Des dels API de Catalunya, el secretari Francesc Quintana ha expressat «sorpresa» pels canvis i ha criticat la «inseguretat jurídica» que generen els decrets constants. Segons Quintana, això provoca que els inversors deixin d'invertir, disminuint el parc de lloguer. Tot i que les ciutats que surten de la regulació podrien veure actualitzats els contractes de lloguer a preu de mercat, no s'esperen pujades «molt considerables».
Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret Civil i fundador de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, considera negatiu el balanç de la Llei d’Habitatge. Argumenta que on s'ha aplicat hi ha hagut una «moderació de l’augment» però no una reducció de preus, mentre que els municipis fora de la regulació han patit un augment per «efecte frontera». Nasarre preveu que a Reus i Tortosa s'oferiran més habitatges de lloguer, atraient demanda, i que els municipis «liberalitzats» experimentaran un «augment bastant important» dels preus.
Nasarre compara el sistema actual amb un «PortAventura» de pujades i baixades i adverteix que allargar la regulació podria ser contrari a la Constitució, a més de provocar el «deteriorament» dels immobles per part dels propietaris que no vegin rendible el lloguer.
