Aquesta és la tercera alliberació d'esturions que es duu a terme al riu Ebre, una espècie que havia desaparegut de la zona feia mig segle. Els 44 nous exemplars van arribar des de França i van passar uns dies d'adaptació al centre aqüícola de l'IRTA de la Ràpita abans de ser alliberats a Tivenys (Baix Ebre).
El projecte, coordinat per Marx Ordeix del CERM de la Universitat de Vic, ha destacat el “correcte” comportament que han tingut els peixos alliberats des del 2023. Aquest comportament inclou moviments entre l'estuari i el mar, considerat “idoni i esperat” pels científics, similar al que s'ha observat en la reintroducció de l'esturió a rius com el Garona o la Dordonya.
“"Quan els hem deixat anar, hem vist que se n'anaven cap al tram final del riu, alguns han anat al mar, al voltant del Delta, i altres s'han quedat a l'estuari. Es tracta d'un comportament idoni i esperat."
Els exemplars provenen del centre de reproducció en captivitat de l'INRAE (Institut Nacional de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture) de Saint Seurin-sur-l'Isle, a la zona de Nova Aquitània, gràcies a un conveni amb el govern francès. Tot i que l'any passat se'n van alliberar 50, enguany la xifra ha estat de 44. L'alliberament del 2026 no es podrà dur a terme a causa de la complexitat de la cria, i la propera solta està prevista per al 2027, sempre que la reproducció a França sigui exitosa.
Ordeix va recordar que la reintroducció de l'esturió és un procés molt lent. Caldrà esperar prop de dues dècades perquè aquests peixos, que assoleixen la maduresa sexual entre els 13 i 18 anys, remuntin el riu per reproduir-se de manera natural. El projecte també ha afavorit la recuperació d'altres espècies migradores, com la saboga, gràcies a les rampes de peixos creades amb el projecte Life MigratoEbre, que ajuden a superar barreres com l'assut de Xerta i Tivenys.
