La seva biògrafa, la cantautora i activista social Montse Castellà, parla de Burgos amb afecte, destacant la seva passió per les paraules i la seva capacitat per escriure des de la “perifèria” amb una veu tranquil·la i propera. Zoraida Burgos va néixer a Tortosa el 1933, durant la Segona República, i va morir al mateix lloc.
“"Zoraida Burgos escrivia d'una manera tranquil·la, intel·ligent, modesta, amb paraules del carrer i d'altres més cultes, però d'una forma molt propera, de manera que llegies un dels seus poemes i, en acabar-lo, et venien ganes de tornar-lo a llegir."
A més de la seva faceta com a escriptora i bibliotecària (a Ulldecona, Amposta i Tortosa), Burgos també va ser grafòloga, pintora i restauradora d'art. Castellà subratlla que la seva discreció i timidesa, juntament amb el fet de néixer al sud de Catalunya, van fer que no se li donés tot el reconeixement que mereixia, tot i rebre la Creu de Sant Jordi al final de la seva vida.
La biografia Zoraida Burgos i Matheu (Onada Edicions) va ser fruit d'una col·laboració de sis anys “a foc lent” entre les dues dones. Burgos, que dominava diversos idiomes com l'alemany, l'italià, el francès i l'anglès, buscava la màxima concisió en els seus versos. La seva obra poètica completa, Convivència d’aigües (LaBreu, 2017), va guanyar el Premi de la Crítica Catalana el 2018.
