L'acord, ratificat en el ple ordinari del 20 d'abril, posa l'accent en la necessitat de garantir el bon funcionament i el manteniment adequat d'aquestes infraestructures. La moció s'adreça a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al Consorci d'Aigües de la Costa Brava, demanant també un pla per millorar la regeneració i l'aprofitament de l'aigua.

Un dels punts centrals de la moció és la situació de l'EDAR de Vall-llobrega, la depuradora més important de la comarca per la població que atén. Aquesta instal·lació es troba actualment fora de servei a causa dels greus danys provocats pel temporal Harry a finals de gener, que va desbordar la riera d'Aubí i va inundar completament les seves instal·lacions.

Actualment, la depuradora de Vall-llobrega només realitza tractaments bàsics, eliminant sòlids i aplicant un control biològic mínim abans que l'aigua arribi al mar. Aquesta situació obliga els municipis costaners com Palamós i Sant Joan, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni, i Mont-ras a realitzar controls específics de la qualitat de l'aigua de mar a les zones de bany. Es preveu que la reparació no finalitzi fins ben entrat l'estiu.

L'EDAR de Vall-llobrega dona servei a una població de disseny de 166.000 persones, incloent-hi Vall-llobrega, Palamós, Sant Joan, Calonge, Sant Antoni, Mont-ras, Palafrugell, Calella, Tamariu i Llafranc. Per això, el ple insta el Consorci d'Aigües de la Costa Brava a actuar amb la màxima celeritat per restablir el servei.

La moció també suggereix estudiar una nova ubicació per a aquesta depuradora, ja que la instal·lació actual, que data de 1985, necessita una ampliació i es troba en una zona inundable. Els grups comarcals consideren essencial replantejar el futur d'aquesta infraestructura clau per al sanejament del litoral baix-empordanès.

A la comarca hi ha 13 estacions depuradores, tot i que una d'elles, la de l'Escala, dona servei a l'Estartit des de l'Alt Empordà. La moció subratlla la importància d'aquestes instal·lacions per protegir el medi ambient, la salut pública i la qualitat de les aigües, especialment en una comarca amb una forta pressió turística i ambiental com el Baix Empordà.

El text aprovat també alerta sobre el baix percentatge d'aigua regenerada. Segons dades oficials de la Generalitat del 2023, només un 10% del cabal tractat es regenera de manera terciària per a usos com el reg agrícola o camps de golf. Un 30% es barreja amb l'aigua del riu i el 60% restant acaba al mar.

Davant el canvi climàtic i la possible insuficiència de recursos hídrics, el Consell Comarcal defensa que la reutilització de l'aigua ha de ser una aposta estructural. Abocar un 60% de l'aigua tractada directament al mar per després captar-la amb dessaladores es considera una pèrdua constant d'energia i recursos.