La peça artística, que va transformar una capella lateral de la part barroca del temple, va néixer d'una proposta anterior de l'associació de comerciants ACOPA, que va demanar a Pisano una col·laboració per a la il·luminació de Nadal. L'artista va crear uns coloms amb les banderes de Palestina i Israel, una intervenció senzilla que simbolitzava la pau i el final de les guerres. Posteriorment, mossèn Martirià Brugada va proposar a Pisano d'ampliar aquesta idea dins la parròquia, donant lloc al Mural de la Pau.
Segons la Revista de Palafrugell del juliol de 2006, Pisano va treballar en l'obra a temps complet i de manera altruista, considerant-la una aportació personal al poble que l'havia acollit. Inicialment pensat com un fresc, l'artista va adaptar la tècnica per problemes físics, resultant en una peça de llenguatge mixt que combina ceràmica (aproximadament el 60%), tremp, aquarel·la, or, llautó, vitrall i gres, jugant amb la llum, els reflexos i la textura.
El mural s'estructura en tres parts: La Creació, inspirada en el Tapís de la Creació de Girona; La Crucifixió, amb un Crist d'arrel romànica que incorpora moviment; i L'Arbre de la Vida. El conjunt es complementa amb un vitrall, una làmpada central i dos canelobres de forja. La peça central, La Crucifixió, dialoga amb Palafrugell, incorporant elements com l'església de Sant Martí al fons, recuperant un llenguatge antic on els pintors situaven escenes religioses en paisatges locals.
El projecte va tenir una forta dimensió col·lectiva, amb la col·laboració del ceramista Joan Raventós de la Bisbal, el taller de vitralls de Josep Maria Bonet (vinculat a la Sagrada Família) i el palafrugellenc Lluís Gich en la forja i llautó. El vitrall, amb un colom envoltat de les banderes d'Israel i Palestina, reforça el simbolisme de pau i esperança d'agermanament entre cultures, connectant amb l'origen de la idea.
La inauguració del 20 de juliol va omplir l'església. El rector Martirià Brugada va destacar la voluntat de la parròquia de recuperar patrimoni artístic sacre amb artistes locals i el mestissatge de cultures. Pisano va reiterar la seva participació desinteressada. L'acte va incloure música i veus diverses, amb la coral Akan, el duet Llama (format per Sílvia Pérez Cruz i Ravid Goldschmidt) i els violoncel·listes Josep i Ramon Bassal, subratllant el diàleg cultural i el sentit inicial del mural.
L'artista, nascut a Itàlia i resident a Palafrugell des del 1990, ha desenvolupat una carrera marcada pel vincle amb la Mediterrània. El Mural de la Pau és una obra singular que transcendeix l'àmbit litúrgic, combinant creació contemporània amb oficis tradicionals, i parlant de pau a partir d'un conflicte concret i un símbol universal, arrelada a la vida cultural i artesanal de Palafrugell.
