Les obres de modernització dels sistemes de regadiu, finançades amb fons europeus i que afecten 14 municipis de l'Empordà, han permès el descobriment de nou àrees d'excavació no contemplades prèviament. La troballa més significativa s'ubica al nord-oest de l'assentament ibèric de l'Illa d'en Reixac, en una zona d'aproximadament una hectàrea i mitja dins de l'antic estany.
Les restes posades al descobert corresponen a hàbitats i estructures de la primera Edat del Ferro i de l'època ibèrica. Fins ara, es considerava que aquesta zona no tenia activitat humana, però les troballes suggereixen que els espais habitats s'estenia més enllà dels nuclis coneguts com el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac. Això comporta una revisió de la visió sobre el poblament, l'estany, els espais productius i les vies de comunicació del territori.
Entre les descobertes destaca la documentació completa d'un fons de cabana de la primera Edat del Ferro. Tot i que ja s'havien trobat restes d'aquest període en altres emplaçaments propers, és la primera vegada que una estructura d'aquest tipus es documenta íntegrament a l'entorn d'Ullastret amb metodologia arqueològica moderna. Aquesta troballa aporta informació valuosa sobre les primeres ocupacions humanes que van precedir la consolidació de la ciutat ibèrica.
Els materials trobats, tant de la primera Edat del Ferro com de l'època ibèrica, s'estan dipositant provisionalment a la seu d'Ullastret del MAC i seran objecte d'estudi dins d'un projecte quadriennal centrat en les portes i sistemes d'accés a la ciutat ibèrica.
Les intervencions arqueològiques també han documentat jaciments en altres municipis de l'Empordà. A Llabià s'ha localitzat un espai funerari i d'hàbitat altmedieval. A La Tallada d'Empordà, s'han identificat jaciments amb presència humana continuada des del neolític final fins a època moderna. A Bellcaire d'Empordà destaquen un gran sitjar altmedieval i dos forns de calç del segle XVII. Finalment, a l'Escala s'han excavat dues noves àrees a l'entorn de la ciutat romana d'Empúries.
Aquest programa d'intervencions arqueològiques, vinculat a projectes de millora del regadiu, posa de manifest la importància de l'arqueologia preventiva i la seva utilitat social. La bona coordinació entre els promotors de les obres, els equips arqueològics i les administracions ha permès compatibilitzar la protecció del patrimoni cultural amb el desenvolupament d'infraestructures necessàries per al sector agrari, demostrant que l'arqueologia pot ser una part integral dels projectes.
